Vana glòria
(...)Seria tan fàcil, oh boja ciutat meua,
blasmar-te pel que ets: tan malmès i irrisori
entaulat de cartó,
coreografia patètica d'una cançó d'estiu
de la més baixa estofa, amb sol i mar,
palmeres i focs artificials entre aborígens
que somriuen i potser assassinen
alhora que somriuen, sota les tanques
sempiternes de la publicitat,
però publicitat al capdavall també,
cosmètica del pinxo,
que del renec en fa plasenteria.
Aquestes són les gales que t'estimes,
oh jungla casolana d'asfalt de sèrie b,
míser infern que ja no s'endevina
(i tanmateix ens crema tant com l'altre),
on qui entra perd, amb tota l'esperança,
el més remot vestigi de civilització.
(...)
Enric Sòria, "Oda impossible a València", dins de Compàs d'espera
Etiquetes de comentaris: festes de guardar, lectura
Escrit per Fèlix @ 10:27
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home