Fèlix

Tinc alumnes. I amb ells vam anar a Novelda. Es tractava de visitar el conjunt arquitectònic modernista d'aquesta població -molt recomanable, sobretot la Casa-Museu. Ubi sunt, per cert, aquells burgesos? Vam cloure la visita dinant al Parc de l'Oest, un parc amb aparença de bosc mediterrani acondicionat per a l'esbarjo. Hi vam passar una hora i escaig i els hi vam deixar fer... No els va entusiasmar gens, però. I és que no tenen costum de passar estones de lleure en un entorn natural. És cert que no en tenen molts al seu abast -aquests meus alumnes són de l'extrem sud del país i, ja ho sabem, els estan a punt d'edificar la mar. Tanmateix, és igualment cert que gairebé ningú no els ha mostrat els que encara tenen a prop.

Crear l'hàbit de gaudir l'entorn -o l'hàbit lector, o el de l'esport o el de dir bon dia... l'hàbit cultural al cap i a la fi. Crear-lo al marge de valors i d'idees preconcebudes. Quan l'hàgen adquirit ja no en podran prescindir perquè ja serà un valor en les seues vides.

Ara bé, per a aquells que ningú no ens va inculcar la major part d'aquests hàbits i que ja de grans ens hem esforçat per adquirir-los, sovint allò que ens ha mogut a fer-ho han estat els valors que hi trobàvem associats. En el meu cas, prestigi, un suposat prestigi social -més virtual, això sí, com més va més- i la possibilitat de trobar-hi una contraidentitat. Una nova identitat que em diferenciés de l'entorn que fins al descobriment d'aquesta vida que prove de menar havia habitat.