Fèlix

I aquesta setmana, unes jornades sobre animació lectora. El primer dia, algú de contrastadíssima experiència en la gestió de biblioteques i en el món de la literatura infantil, va dedicar gairebé tres hores a enllaçar un conte amb un altre per tal d'il·lustrar allò que hom necessita per a formar lectors. S'adreça al públic -majoritàriament format per dones, majoritàriament mestres- i parla d'imaginació, i conta un conte; d'ajudar, i en conta un altre; de protecció, i en conta un més. Però, sobretot, parla d'amor, en totes les seues variants, tot i que predomina el maternal, és clar. I heus ací més contes. El públic no ha d'aplaudir -si és que ho desitja- després de cada conte, sinó que ha d'expressar la seua aprovació com els infants sords: s'alcen les mans, palmells visibles, i els canells giren d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra...

Resultat: un auditori nombrós, mans enlaire, amb fingida alegria de cronopio.