15 de març, 2006

En pròpia porta

Gol

Legeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlifú:
travessava una avinguda de salzes tots en flor
i l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgents
a cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbals
davant els estendarts maragdes i violats de totes les províncies de l'imperi.
A les portes del palau de teules blaves
l'esperava tota la cort de mandarins
sota un pal·li de sedes flonges groc i rosa
i també el formós Li Po, el guia
que, després d'una nit de meravelles,
l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angaman
en unes naus de veles color d'or i de foc
que salparien a punt d'alba
just quan el mar s'encenia brillant i delicat
com les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibre
i et veus sol, assegut al pati del celobert
sota la roba estesa dels veïns.
I per una de les finestres se sent una ràdio:
"Gooooooool!"

Manuel Forcano, Corint

Coneixia -i molt- el poema. Tanmateix no hi vaig pensar -conscientment, és clar. Que faig el viatge amb més equipatge que no em pense? Que aquests versos ja són meus? Per a Michèle Petit, que té dos magnífics treballs sobre la lectura publicats per Fondo de Cultura Económica, hi ha una dimensión de apropiación salvaje, incluso de desviación o de robo, en la lectura, cosa que li permet afirmar que la cultura es furta i per defensar aquesta idea recorre a les paraules d'Antoine Compagnon, un estudiós de la citació: Recortar y pegar son experiencias del papel de las cuales lectura y escritura no son más que formas derivadas, transitorias, efímeras.

Sembla que aquesta és la meua veu: paraules furtades. I aquest, el meu blog: un collage que, ni que siga entretalladament, m'expressa.

Ah! Si veritablement us voleu meravellar, llegiu Forcano -i Petit! Us serviran per a la vida...

Etiquetes de comentaris: , , ,

Escrit per Fèlix @ 13:11