I heus-me ací, en el moment que el pas del temps ha deixat d'estar, tan sols, cabòria de poetes. I ara - més que no aleshores- em lamente per la dolcíssima joia dels dinou anys, que no fou. I que ja no serà.
...anava per los boscatges, per munts e per plans, e per erms e per poblats, e per prínceps e per cavallers, per castells, per ciutats; e meravellava's de les meravelles qui són en lo món; e demanava ço que no entenia, e recontava ço que sabia... (R.Llull)
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home