Fèlix

Ja fa uns dies que hi és. Tanmateix, d'avui no passa que ho dic. Perquè, a mi, també aquests pistolers i també aquesta violència de paret em lleven la son, la tranquil·litat diària de baixar a pel pa i la premsa; i el meu miratge particular de viure amb normalitat democràtica en aquesta ciutat.

Sospite que aquests feixistes, per pocs que siguen, com a instruments en mans d'altri o com a simptoma de nerviosisme electoral en el cap d'aquest altri. Aquests feixistes, dic, posen contínuament, amb les seues amenaces, els seus boicots i les seues campanyes, preu a allò que no en té. La diferència és que ací, els uns i els altres, d'una manera o d'una altra, acabem, gairebé sempre, concedint el que demanen -o una gran part, que si fa, no fa...