16 de juliol, 2005

Dents blanques


Perquè sovint imaginem que els immigrants estan en moviment constant, que tenen els peus inquiets, que poden canviar el rumb en qualsevol moment, que són capaços d'utilitzar els seus legendaris recursos a cada pas. Ens han parlat tant dels recursos del senyor Schmutters, o dels peus inquiets del senyor Banajii, que s'embarquen cap a Ellis Island o Dover o Calais i trepitgen les seves terres estrangeres com si fossin gent en blanc, lliures de qualsevol mena de càrrega, feliços i disposats a deixar les seves diferències al moll i aprofitar les oportunitats que se'ls presentin en aquell lloc nou, a fondre's amb la uniformitat d'aquella verdaiagradablellibertàriaterradelslliures.
Tant és el camí que se'ls presenti, ells l'agafaran, i si resulta que porta cap a un cul de sac, doncs no passa res, el senyor Smutters i el senyor Banajii n'encetaran un altre, feliços i contents, fent via a través del País de la Feliç Multiculturalitat.
Zadie Smith, Dents Blanques

Estem astorats: com és possible?! Ara, hipòcritament, diem que nàixer ací els converteix en un de nosaltres, però tenim tan interioritzat que són els altres, que ni tan sols no els podem suposar sentiments tan humans com la culpabilitat del supervivent o el ressentiment de no ser tractat com un autòcton, tot i ser-ho, a l’hora de motivar l'(auto)immolació.
Potser, la fe religiosa —portada als extrems o no— només és una justificació, no la causa intrínseca d’una determinada acció

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comentaris:

At 18 de juliol, 2005 00:17, Anonymous Anònim said...

El text justificat? Millor, no?

 
At 21 de juliol, 2005 02:00, Anonymous Anònim said...

Avui he descobert que en La Segona Petifèria ja havien pensat en aquesta novel·la per provar d'explicar part de la realitat dels últims dies.
Trobe que la mirada de Z. Smith sobre la pròpia realitat pot ajudar-nos a preparar els nostres ulls per a rebre una generació que tot just comença a nàixer a casa nostra.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home